Llengua materna

LlenguaMaterna01
Llengua materna (Native Tongue), de Suzette Haden Elgin, publicada el 2020 per Editorial Chronos, és una novel·la de ciència (lingüística, sociologia) i ficció (què passaria si…?) ubicada als Estats Units d’aquí a uns quants segles, en un món dominat pels lingüistes (el somni de qualsevol lingüista: algun dia dominaré el món) i en contínua expansió comercial interestel·lar.
Aquesta és una edició que cal llegir des del brillant pròleg de la Bel Olid fins a la nota final de Susan Squier i Julie Vedder, que rematen la contextualització de l’autora i de l’obra. Hem de pensar que Llengua materna és predecessora (per un any!) de El conte de la serventa, de Margaret Atwood, i que totes dues autores reflecteixen en aquestes obres les preocupacions i anhels del moviment feminista blanc als EUA en la segona meitat de la dècada de 1970 i principis de la dècada de 1980 (recordem que una novel·la no s’escriu en un mes!).
Malgrat que puguem pensar que els EUA estan i sempre han estat molt avançats en tot, especialment en reconeixement de drets, tinguem present que l’any 1973 el Congrés dels EUA va aprovar una esmena que reconeixia la igualtat de drets sense discriminació per sexe…, esmena que no va ser ratificada per un mínim suficient d’estats, la qual cosa enllaça directament amb l’inici de Llengua materna.
Em reca parlar de Llengua materna com a ficció (i que consti que no he utilitzat el terme distopia) perquè la novel·la ens ensenya una realitat massa actual, amb retallades de drets de les dones ja fetes efectives o que amenacen en un futur proper, i perquè massa sovint també veiem que darrere d’un crim de gènere hi havia una relació com alguna de les que ens trasllada Suzette Haden Elgin.
* * *
La novel·la té una sòlida fonamentació científica lingüística (l’autora n’era, amb un doctorat sobre la llengua dels indis navaho), i reflecteix tant la voluntat de crear una llengua femenina com, simultàniament, la hipòtesi de Sapir-Whorf, que postula que la llengua forma la nostra percepció de l’univers (hipòtesi forta) o si més no condiciona la nostra percepció de l’univers (hipòtesi dèbil). Abans d’escriure Llengua materna, Elgin havia creat el làadan, l’havia dotat d’un diccionari i d’una gramàtica, i l’havia llançat al món com una llengua de dones i per a dones, per tal de verificar-ne el funcionament (per tant, era un experiment científic). El làadan no va funcionar, com ens expliquen en la nota final d’aquesta edició, però l’experiment es repeteix en la novel·la, i val la pena seguir-lo amb atenció.
Es poden trobar mancances en el plantejament feminista de l’obra: no hi ha altres opcions que el binarisme home-dona, i no crec que hi trobeu cap ni una referència a l’homosexualitat, per no parlar de la intersexualitat, la transsexualitat… Tanmateix, aquestes mancances no ens han d’esguerrar el conjunt de l’obra, que és molt bona, i té diversos nivells de lectura:
  • El poder, i el sexe com a instrument de poder:
    • Poder dels mascles sobre les femelles.
    • Poder dels lingüistes sobre els “llecs”.
    • La segregació exclusivament per motius de sexe.
  • L’economia:
    • L’elit dominadora dels humans són els lingüistes; estan per damunt de governs com el dels EUA, amb el qual mantenen un estira-i-arronsa permanent, amb tota mena de trames ocultes a l’opinió pública.
    • L’administració governamental està dedicada a si mateixa i a la població masculina no lingüista. És l’arquetipus de burocràcia poc efectiva (potser us recordaran la parella de protagonistes de Men in black, els germans Dupont i Dupond o Stan Laurel i Oliver Hardy.
    • El capitalisme continua desbocat: en la novel·la hi ha referències a l’expansió contínua i si cal tanta expansió i tant de comerç i tants beneficis… Us sona?
  • La llengua com a creadora o modificadora de realitat: en la novel·la en trobareu exemples; en la nota final llegim que definir un fenomen com a natural o patològic ens fa reaccionar de maneres diferents, i per tant en condiciona la nostra percepció (hipòtesi dèbil de Sapir-Whorf).
  • Una llengua artificial pot funcionar? Recordem el cas de l’esperanto (de finals del segle XIX); en la novel·la apareix la interlingua (de mitjans del segle XX). Què cal perquè una llengua funcioni? Per què funciona el làadan en la novel·la? [No us ho explicaré aquí, és clar.] I el català? Què li cal a una llengua minoritària per a subsistir en contacte amb llengües amb molts més parlants?
* * *
Com a experiència personal, Native Tongue ha estat una de les traduccions més complicades en el camp de la ciència ficció; allà on amb altres autors cal arremangar-se amb la física, la química, la biologia, el sistema internacional d’unitats de mesura, els noms dels satèl·lits…, aquí cal arremangar-se amb la lingüística del segle XX, i a més tenir una cura especial en la tria de paraules, perquè els lingüistes de Llengua materna no diuen “veus?” o “saps?” o “guaita”: diuen “perceps?”, amb una allisada verbal èpica en la brutal (i obscura) obertura del capítol 1. Són una gent una mica tocada i posada.
* * *

I per què s’ha de llegir el llibre?

Per la història: que ningú no es pensi que és una obra tècnica: és una novel·la a estones tendra i molt sovint esfereïdora.
Perquè la literatura és pedagògica: des d’Isop i les seves faules, la literatura ensenya.
Perquè aquesta obra fa reflexionar sobre el poder i sobre les relacions entre homes i dones.

Elgin, Suzette Haden. Llengua Materna. Editorial Chronos. Barcelona 2020.
Traducció: Eduard Castanyo (@eduardcastanyo), pròleg de Bel Olid (@BelOlid) i il·lustració de la coberta de Manuel Gutiérrez (@MGsketcher).
Chronos_puntllibre_LlenguaMaterna

Comentaris de Llengua materna

Publicat dins de Ciència Ficció

Literatures amb sentits (52): Ciència-ficció. Dimecres 24 d’abril a les 19.30 a Can Manyé d’Alella

Literatures amb sentits (52):  ciència-ficció
En quin moment es troba la ciència-ficció? Ens en parlarà l’especialista Miquel Barceló. També conversarem amb el fundador i editor de l’editorial Pleniluni, Ramon Ruiz, que va obrir la col·lecció mítica de ciència-ficció ‘2001’. L’aportació de Pleniluni al gènere en català va ser determinant durant la dècada dels vuitanta i primers del noranta.

Maridarem la sessió amb el vi que porta el nom més associat al gènere fantàstic de la DO Alella: Galàctica del celler Raventós d’Alella.

Us hi esperem a tots!

La sessió és de franc. Es recomana inscripció prèvia a vinyaserra@gmail.com

Organitza: Ajuntament d’Alella.
Idea, coordinació i conducció: Montserrat Serra, periodista.
Col·laboren: celler Raventós d’Alella, Can Manyé espai d’art i creació i Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella.

 

Pleniluni_25

Publicat dins de Ciència Ficció | Etiquetat com a , , ,

Els llops de Praga: Marlowe l’any 1599

Els llops de Praga (Benjamin Black / John Banville) és una novel·la negra ambientada en la Praga de 1599 i inserida en les intrigues dins de palau (imperial) i fora de palau, tant religioses com geopolítiques.

Curiosament, he trobat que el protagonista de la història, Christian Stern, s’assembla més a Philip Marlowe que cap altre dels detectius, policies, prosectors o investigadors de Benjamin Black: entoma les patacades una darrere de l’altra, avança a les palpentes… i sobreviu (avís: això no és un aixafaguitarres; la seva supervivència no és rellevant quant a la història).

Això sí: no espereu una trama semblant a les de la sèrie Quirke!

Ah, i l’enllaç a la pàgina de Bromera.

 

els-llops-de-praga

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , ,

Tema recurrent: n’endevineu l’autor?

 

«Mentre rumiava aquestes qüestions, se’m va acudir, i no per primera vegada, que igual com l’univers és un codi vast i complex, algun fragment del significat del qual sembla que de vegades podem aprehendre tènuement, per mitjà de la força de l’intel·lecte, per mitjà de la màgia i la filosofia natural, però també d’altres maneres més mundanes –més  notablement, i suposo que sorprenentment, en els espasmes i els èxtasis de l’amor profà–, també així darrere del món més proper, aquell en què fem les nostres vides i duem a terme els nostres fets mundans, hi ha un altre reialme completament més profund, secret, on manen els titellaires, tibant les cordes que ens controlen i ens dirigeixen en el que imaginem que és la llibertat dels nostres actes. D’ells també, dels titellaires amagats, se’ns permet albirar-ne alguna cosa de tant en tant, quan en tota la seva fosca sobirania decideixen mostrar-se per tal d’atemorir-nos i coercir-nos.»

El llibre ja és al forn, com qui diu…

 

Publicat dins de Uncategorized

Les traduccions perdudes de la ciència-ficció en català… a la CatCon

Aquest matí he tingut l’ocasió (el plaer, l’honor…) de participar en la taula de debat sobre les traduccions perdudes. Hem conclòs que no estan perdudes del tot, però que és una llàstima que siguin tan difícils de trobar 😉

Aquí podeu veure el vídeo a YouTube:

Estic segur que l’Edgar Cotes i en Miquel Codony en faran millors resums. De moment insereixo aquí algunes de les piulades que s’han fet #catcon2018

I si voleu veure les 27 portades de la col·lecció 2001, de l’Editorial Pleniluni…

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , , ,

Les traduccions perdudes de la ciència-ficció (i fantasia, terror…) en català

No vaig tenir l’oportunitat de traduir Jurassic Park, però sí Timeline (Rescat en el temps). He de començar a preocupar-me per formar part del “passat”?

Aquest és l’enllaç a l’article que en Miquel Codony (@QDony) publicava a elbiblionauta el 23 de maig de 2018:

Parlem sovint, i no seré jo qui ho qüestioni, de la importància que té pels gèneres comptar amb una producció en llengua pròpia potent i variada —especialment

Origen: Les traduccions perdudes de la ciència-ficció (i fantasia, terror…) en català

Publicat dins de Uncategorized

Editat!

John Banville: La senyora Osmond. Un llibre completament diferent de La guitarra blava, potser amb alguns tocs de Els infinits.
Podeu llegir la ressenya al Guardian

I també l’article d’en Banville en persona sobre La senyora Osmond: (també al suplement de llibres del Guardian)

la-senyora-osmond

Publicat dins de Uncategorized

Al carrer! (a les llibreries)

La vida secreta de les vaques, de Rosamund Young.
Un llibre breu, amè i moooooolt interessant sobre la vida de les vaques i altres animals a la granja de la família.

2351_la-vida-secreta-de-les-vaques

Publicat dins de Uncategorized

Black!

I després de La guitarra blava, un nou Benjamin Black; potser el segon millor?

 

Publicat dins de Uncategorized

Banville!

La guitarra blava (The blue guitar) ja ve ÉS AQUÍ!

http://www.theguardian.com/books/2015/aug/28/the-blue-guitar-john-banville-review-novel

 

Podeu anar fent boca sobre un altre llibre del guanyador del Booker, amb personatges d’Els infinits, tocs de fi del món… i tocs autobiogràfics? Ja jutjareu!

Ressenyes i enllaços sobre La guitarra blava:

ara.catJohn Banville: “La feina de l’artista és fer enrojolar el món”

 

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a ,