Llengua materna (Native Tongue), de Suzette Haden Elgin, publicada el 2020 per Editorial Chronos, és una novel·la de ciència (lingüística, sociologia) i ficció (què passaria si…?) ubicada als Estats Units d’aquí a uns quants segles, en un món dominat pels lingüistes (el somni de qualsevol lingüista: algun dia dominaré el món) i en contínua expansió comercial interestel·lar.
Aquesta és una edició que cal llegir des del brillant pròleg de la Bel Olid fins a la nota final de Susan Squier i Julie Vedder, que rematen la contextualització de l’autora i de l’obra. Hem de pensar que Llengua materna és predecessora (per un any!) de El conte de la serventa, de Margaret Atwood, i que totes dues autores reflecteixen en aquestes obres les preocupacions i anhels del moviment feminista blanc als EUA en la segona meitat de la dècada de 1970 i principis de la dècada de 1980 (recordem que una novel·la no s’escriu en un mes!).
Malgrat que puguem pensar que els EUA estan i sempre han estat molt avançats en tot, especialment en reconeixement de drets, tinguem present que l’any 1973 el Congrés dels EUA va aprovar una esmena que reconeixia la igualtat de drets sense discriminació per sexe…, esmena que no va ser ratificada per un mínim suficient d’estats, la qual cosa enllaça directament amb l’inici de Llengua materna.
Em reca parlar de Llengua materna com a ficció (i que consti que no he utilitzat el terme distopia) perquè la novel·la ens ensenya una realitat massa actual, amb retallades de drets de les dones ja fetes efectives o que amenacen en un futur proper, i perquè massa sovint també veiem que darrere d’un crim de gènere hi havia una relació com alguna de les que ens trasllada Suzette Haden Elgin.
* * *
La novel·la té una sòlida fonamentació científica lingüística (l’autora n’era, amb un doctorat sobre la llengua dels indis navaho), i reflecteix tant la voluntat de crear una llengua femenina com, simultàniament, la hipòtesi de Sapir-Whorf, que postula que la llengua forma la nostra percepció de l’univers (hipòtesi forta) o si més no condiciona la nostra percepció de l’univers (hipòtesi dèbil). Abans d’escriure Llengua materna, Elgin havia creat el làadan, l’havia dotat d’un diccionari i d’una gramàtica, i l’havia llançat al món com una llengua de dones i per a dones, per tal de verificar-ne el funcionament (per tant, era un experiment científic). El làadan no va funcionar, com ens expliquen en la nota final d’aquesta edició, però l’experiment es repeteix en la novel·la, i val la pena seguir-lo amb atenció.
Es poden trobar mancances en el plantejament feminista de l’obra: no hi ha altres opcions que el binarisme home-dona, i no crec que hi trobeu cap ni una referència a l’homosexualitat, per no parlar de la intersexualitat, la transsexualitat… Tanmateix, aquestes mancances no ens han d’esguerrar el conjunt de l’obra, que és molt bona, i té diversos nivells de lectura:
-
El poder, i el sexe com a instrument de poder:
-
Poder dels mascles sobre les femelles.
-
Poder dels lingüistes sobre els “llecs”.
-
La segregació exclusivament per motius de sexe.
-
L’economia:
-
L’elit dominadora dels humans són els lingüistes; estan per damunt de governs com el dels EUA, amb el qual mantenen un estira-i-arronsa permanent, amb tota mena de trames ocultes a l’opinió pública.
-
L’administració governamental està dedicada a si mateixa i a la població masculina no lingüista. És l’arquetipus de burocràcia poc efectiva (potser us recordaran la parella de protagonistes de Men in black, els germans Dupont i Dupond o Stan Laurel i Oliver Hardy.
-
El capitalisme continua desbocat: en la novel·la hi ha referències a l’expansió contínua i si cal tanta expansió i tant de comerç i tants beneficis… Us sona?
-
La llengua com a creadora o modificadora de realitat: en la novel·la en trobareu exemples; en la nota final llegim que definir un fenomen com a natural o patològic ens fa reaccionar de maneres diferents, i per tant en condiciona la nostra percepció (hipòtesi dèbil de Sapir-Whorf).
-
Una llengua artificial pot funcionar? Recordem el cas de l’esperanto (de finals del segle XIX); en la novel·la apareix la interlingua (de mitjans del segle XX). Què cal perquè una llengua funcioni? Per què funciona el làadan en la novel·la? [No us ho explicaré aquí, és clar.] I el català? Què li cal a una llengua minoritària per a subsistir en contacte amb llengües amb molts més parlants?
* * *
Com a experiència personal, Native Tongue ha estat una de les traduccions més complicades en el camp de la ciència ficció; allà on amb altres autors cal arremangar-se amb la física, la química, la biologia, el sistema internacional d’unitats de mesura, els noms dels satèl·lits…, aquí cal arremangar-se amb la lingüística del segle XX, i a més tenir una cura especial en la tria de paraules, perquè els lingüistes de Llengua materna no diuen “veus?” o “saps?” o “guaita”: diuen “perceps?”, amb una allisada verbal èpica en la brutal (i obscura) obertura del capítol 1. Són una gent una mica tocada i posada.
* * *
I per què s’ha de llegir el llibre?
Per la història: que ningú no es pensi que és una obra tècnica: és una novel·la a estones tendra i molt sovint esfereïdora.
Perquè la literatura és pedagògica: des d’Isop i les seves faules, la literatura ensenya.
Perquè aquesta obra fa reflexionar sobre el poder i sobre les relacions entre homes i dones.
Elgin, Suzette Haden. Llengua Materna. Editorial Chronos. Barcelona 2020.
Traducció: Eduard Castanyo (
@eduardcastanyo), pròleg de Bel Olid (@BelOlid) i il·lustració de la coberta de Manuel Gutiérrez (@MGsketcher).
Comentaris de Llengua materna
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...